OCULTS - Lletres viure mes

Música i Lletra: Antoni Nicolau

Anava per es carrer a la nit de cap d'any,
i vaig entrar dins un lloc molt estrany,
i vaig demanar xampany, una al.lota el me posà,
ella em va fer recordar sa meva amiga Pilar,

Em ve un tio al costat i em diu què putes fas,
com t'has ficat aquí ja veig que tu no saps,
que en aquest cava que t'has begut
uns polvets t'hi han fotut
ara estàs enverinat, ara estàs embruixat,

Ara no hi veus no hi sents i no saps lo que fas
algú te fica mà, i tu no saps amb qui estàs,
algú m'està aplastant però ja m'està agradant.
M'estic ensumant que ha estat sa bruixa,
sa bruixa Pilar,

Ara veus cargols que s'enfilen,
veus antenes de televisió,
sents una llengua que llepa, una mà p'es teu racó,
ara estàs enverinat, ara estàs embruixat,

Anava per es carrer a la nit de cap d'any,
i vaig entrar dins un lloc molt estrany,
i vaig demanar xampany, una al.lota el me posà,
ella em va fer recordar que duia jo un bon gat.

Ara no hi veus...

VIURE MÉS

Música i Lletra: Antoni Nicolau

Tu volies estar dins meu,
jo volia fer-me teu,
voliem estar junts i res més,

No podiem estar més bé, recordes?,
que no mos podiem desfer,
voliem estar junts i res més.
No surtiem mai en es carrer.

Ho voliem aturar tot,
per poder vencer la por,
demanàvem per favor,
que no passi més es temps.

Per viure més, més,
vull viure més,
viure amb tu i res més,

Ens anàvem d'excursió,
ara un forat, ara un turó,
anàvem explorant tots els racons,

Es teu cos era es meu món,
els teus ulls m'ho deien tot,
ses mentides no cabien enlloc,
ses paraules eren massa poc.

SA QUADRILLA D'EN PEROT

Música i Lletra: Antoni Nicolau

Noltros som una quadrilla,
sa quadrilla d'en Perot,
i vivim a dalt de sa muntanya,
quan baixem som els qui fotem canya,
de la plana fins a la Cerdanya, (bis).
Fem justícia amb qui en es poble engana.

En Perot era un jovenot.
Era fill de pagès benestant d'Oristà.
Un dia arribà a Vic amb el seu germà Cebrià.
Aprengué s'ofici de "ben allargar sa mà".
Quan en Perot feia una dolenteria,
es cacic tan sols ni se'n temia.
I tan aviat en Perot se movia
que quasi quasi no existia.

En els primers anys del regnat d'en Felip II.
Essent virrei en García de Toledo.
S'executaren a la ciutat més de seixanta "bandoleros''.
Emperó tants com en morien tants més en sortien.
En es poble sa gent el tenia per bo.
Perquè no tenia por es burlava de sa llei.
L'ajudaren a fugir i alguns el van seguir.

Així va sortir sa quadrilla d’en Perot.
Agafaven ses joies i desapareixien.
Mentre es bisbe tranquil.lament dormia
ho repartien a qui menys tenia.
Un dia es va fer seu el Palau Episcopal.
Envià a passejar es bisbe principal.
Es virrei García i la Santa germandat
una recompensa ells han ofertat.

Arribà tot valent es comissari Bofill.
Pensant sense perill que agafaria es cabdill.
No va ser tant senzill. Un dia en el bosc
amb un avalot, morí a mans d'en Perot.

Un dia el rei l'hi va donar el perdó,
cansat d'encalçar-lo el va fer capità.
Cap a Nàpols embarcà,
sa quadrilla es va emportar.
I mai més es saber d'ells.
Weskei.

RES NO EXISTEIX

Música i Lletra: Antoni Nicolau

Res no existeix.
Sempre hi ha qui sofreix.
Sempre hi ha qualqu
que sap de tu.

Sé bé que res no existeix.
Això no pot ser.
Sempre hi ha un per què,
que ara jo no sé.

Cerco i cerco i no trobo res.
sa fosca entra dins meu.
Passa es temps i es sol torna a sortir,
espero i espero.

Estic ben perdut dins un carreró.
No trobo manera de sortir.
Aquí no hi ha més que fosca.
Paraules buides.
Alcohol, renou.
Vull sortir d'aquí.

BALÈNCIA – VARCELONA

Música i Lletra: Antoni Nicolau

Mireu que és de llarga
que és de llarga sa distància
que hi ha de Balència fins a Varcelona.

És tan llarga sa distància,
és tan llarga que acollona
quan surts de Varcelona direcció Balència.

I per què serà que costa tan d'arribar?
i per què serà que costa tant?
Crec que d'aquest pas,
no hi podrem arribar mai.
Crec que no hi podrem arribar mai.

No desesperem, qualsevol dia arribarem.
No desesperem, ja arribarem.
Mos han dit que és es tren espanyol que està petat.
Qualque dia l'hauran de canviar...la la la la...

UN RECORD ÉS UN RECORD

Música i Lletra: Antoni Nicolau

Ja ha arribat nadal.
Ja ha arribat cap d'any.
També els reis, tot passa de pressa.
Cada cop és més estrany.
Més estrany per a mi...

Jo no tinc regals.
Ni regals ni postals.
El temps avui m' ha enganyat.
Avui totsol m' ha deixat
dins un fred hostal...

Però tinc un record.
Que em fa sentir prop teu.
Aprop de s'illa teva,
s'illa que tan m'atreu.

Jo tinc un record.
I un record és un record.
He de dir que he tingut sort,
perquè tu l'has fet dins meu.

Sa pluja ha arribat.
Es fred m'ha empresonat.
Caminant cercant caliu.
Veig sa teva cara que somriu, somriu.

Però també veig la mar gran.
Que rabiosa està al davant.
Veig mil onades que mos fan.
Mos fan un abisme molt gran.
No sé quants d'amors mos allunyaran.

He conegut un senyor
amb una gorra p'es carrer
que m'ha dit que l'hi posi
dins un sobre amb un segell.
Ell m'ha dit que mai és massa tard.
He de dir-ho: he tingut sort
perquè ell sap com ferte'l arribar...
el meu record.

AI, QUINA ALEGRIA

Música i Lletra: Antoni Nicolau

Ai quina alegria que jo sentia
quan te veia asseguda en aquell banc.
És que jo, jo me moria
quan cap a tu venia
a demanar-te per aquell ball.

Amb aquell vestit que duies.
Tan ple de flors i fulles
no sabia mai què dir.
Què vens molt tu per aquí?
És que jo no m'atrevia.
Però de tan que te volia
me perdia sa tentació.
Tu eres sa meva il.lusió.

Era un home de poca cultura.
De poca talla i formosura.
Era molt poc xerrador
però honrat i treballador.
Un dia et vaig dir vina nina.
Vina amb mi a foravila.
Allà farem una massia.
Siguès meva digue’m que sí.

Mos tiràvem nus dins es safareig
darrera sa casa d'es pagès.
Mos rentàvem amb so fang
allà desà es sembrat.
Els vespres de lluna plena
a menjar figues a dotzenes.
Esperàvem es dissabte
per tornar junts en es ball.

Ara fa ja més de cent mil dies.
Hem fet catorze filles.
Hem viscut junts
i hem viscut junts
ses nostres vides.

PER SENTIR-TE RESPIRAR

Música i Lletra: Antoni Nicolau

Aquest és un moment.
Que m'agradaria aturar.
Perquè em ve un sentiment.
D'aquells que just no han arribat,

Com ja et fugen i no tornen més.
I poca cosa és el que tu hi pots fer
em quedo sol amb el pensament.
Sé que és massa tard.
Sé que fa temps que es va acabar.
Però tot ho daria jo ara per sentir-te respirar.

Jo sé que et vaig fer mal,
al meu desig et vaig fer rodar.
Et vaig ignorar.
Pobre de mi.
Sé que mai et podré servir

Perquè em fuges i no tornes més.
Em moro de ràbia
sé que no puc fer-hi res.
Em quedo sol amb el pensament.
Sé que no em deixaràs tornar a ser un amic teu.
Però tot ho daria jo ara per sentir te respirar.

Sé que mai podrà tornar.
Allò que varem començar.
Quan mos trobem tu seguiràs
com si no hi fos, en silenci quedaré sol.

Mentres fuges i no tornes més.
Em moro de ràbia.
Sé que no puc fer-hi res.
Em quedo sol amb el pensament.
Sé que és massa tard.
Sé que fa temps que es va acabar.
Però tot ho daria jo ara per sentir-te respirar.

ES TEU NOM ESCRIT

Música i Lletra: Antoni Nicolau

Tinc un nin amagat a dins.
Fermat d'un fil i no pot sortir.
No sé com desfer aquest nus.
Està assustat quasi mai no surt.

Ell me diu que els homes són dolents.
Que només pensen en tenir més i més.
És un mal dins es cervell.
És un mal cruel que no el deixa sortir,

A la llum del més enllà.
Jo te guardaré dels perills.
I podrem recomençar.
Tornarem a ser petits.

Tinc es teu nom escrit.

Quan es vent bufi fort ses ones.
I es vulguin amagar dins la mar.
Jugarem a ser taurons, a ser lleons.
Tornarem a jugar.

I sa màgia refarà
tot es fred que tu has petit.
Aquell gel s’acabarà.
Quedarà es teu nom escrit.

Tinc es teu nom escrit.

En es front dels homes grans
hi ha un nen que està submergit.
Dins ses terres de l'oblit.
No tornarà fins a sa recta del fí.

I si el temps no s'acaba encara?
hi ha molt per a dir i si m'equivoco?
no vull decidir, fes-ho al meu lloc.
Fes-ho tu dins meu, fes-ho tu.

Tinc es teu nom escrit...

DIBUIX DE SAL

Música : Antoni Nicolau - Lletra: Mónica Fuster

A ses hores mandroses.
D'un tros de pa surant a la mar.
Faré una illa.

Construiré un cel d'ulls i peixos.
Surant a l'aire allà a lo més alt.
Farem una illa.

Amb mil ponts sense sentit.
Obrirem portes, salvarem sirenes.
Perdudes dins els ports, enganyades.
Amb aire sol i arena.

Farem una illa,
serà sa nostra illa.
Dins aquesta illa nostra
un dibuix de sal et faré.

Axí, de sol i llum.
De foc i d'aigues d’un tros de pa.
Faré una illa.

Grimparem es vent.
Com ses barques nostres, surant a la mar.
Farem una illa.

Per a tu, per a jo per a tots aquesta illa.
Petita i curiosa xarxa.
De tant surar et faràs de terra dolça.
D’esponja un raspall d’ones.

Farem una illa...